Els primers mesos del 1583, la pesta s’havia ensenyorit del centre de la ciutat de l’Alguer, a Sardenya, on va deixar una marca profunda amb centenars de pèrdues humanes. I més que n’hi hauria hagut, si no hagués estat per les estrictes i encertades instruccions que va donar el doctor Quinto Tiberio Angelerio a les autoritats locals i que, per sort, ens han pervingut una mica per atzar.
Al final d’un tractat etiològic sobre epidemiologia que va publicar ell mateix, el 1588 va deixar escrites cinquanta-set mesures antiinfectives i pràctiques d’actuació preventiva i curativa d’obligat compliment. A diferència del tractat científic sobre la pesta, de caràcter erudit i redactat evidentment en llatí, aquelles normes finals es van publicar en català per afavorir-ne la ràpida comprensió i difusió entre la població.
Més enllà de la importància històrica i lingüística de les seves “Instruccions”, rellegint-les ara descobrim que entre la cinquantena de normes hi ha un bon grapat de mesures que, gairebé cinc segles després, hem pogut comprovar durant la pandèmia del 2020 i 2021 que continuen essent d’una vigència més que sorprenent.
Una troballa sorprenent
que ara recollim en aquest opuscle,
com un record de la pandèmia.