Príncep dels poetes, l’anomenaven al seu temps. Josep Carner (Barcelona, 1884 – Brussel·les, 1970) fou un dels grans de la poesia catalana i universal del segle XX. Entrarem en el personatge i en la seva poesia, en la llengua que emprava. Entendrem el seu talent, la seva força creadora. I ho farem amb un gran coneixedor de l’obra carneriana, el poeta, assagista i editor Jordi Cornudella. Serem molt afortunats d’aproximar-nos a la poesia de Carner a través del saber i la sensibilitat de Jordi Cornudella.
Viurem Carner, tot un clàssic de la poesia catalana de tots els temps, tastant el Pansa Blanca de Marquès d’Alella, vi que encara molts anomenem Marquès d’Alella Clàssic. De clàssics moderns anirà, doncs, la sessió.
L’any de commemoració del centenari de la Mancomunitat de Catalunya, ens acostem al poeta Josep Carner, figura cultural important d’aquell moment: protegit per Prat de la Riba, fou articulista a La Veu de Catalunya, traductor, editor, diplomàtic més endavant i, per damunt de tot, poeta. POETA (amb lletres ben grosses).
Una sessió per conèixer més a fons la poesia d’aquest home que de jove fou un dandi provocador, divertit i popular a la Barcelona de la primeria del segle XX. Treballador infatigable, constructor de la llengua catalana moderna, diplomàtic en terres europees i exòtiques des del 1921, i que va patir l’exili després de la guerra del 1936-1939, primer a Mèxic (fins el 1945) i després a Brussel·les, on es va morir.
Mireu què deia Pere Calders de Josep Carner: “La tasca d’en Carner en el retrobament de l’idioma té una importància decisiva. Això sol justificaria la seva immortalitat. Això sol obligaria a escoltar la seva veu cada vegada que la fa sentir amb el «do nadiu de la llengua». (…) A part del seu valor en poesia, la seva obra entre la dels ordenadors de l’idioma se’ns apareixerà cada vegada més segura. Ell va aportar-hi el bon gust i la bellesa. Ell, doncs, entrava en una immortalitat que és un patrimoni comú.”
I Josep Pla diu, quan el retrata a la tercera sèrie dels Homenots: “Amb la paraula feia el que volia. Era prodigiós, enlluernador. He tingut ocasió de conèixer moltes persones en vida. No he conegut mai un home que tingués —en la conversació— més recursos verbals que Josep Carner, més mitjans d’expressió, més riquesa d’adjectivació, més capacitat de transmitació de la realitat a través del llenguatge que la que ell tenia.”
I sobre la poesia de Carner, diu Pla: “És una poesia elaborada amb prodigiosos recursos tècnics, amb un meravellós sentit de la música i de l’elegància, amb un infal·lible bon gust, amb una agudesa tan fina que sovint és trencadissa.”
MARQUÈS D’ALELLA CLÀSSIC
Organitza: Ajuntament d’Alella.
Idea, coordinació i conducció: Montserrat Serra, periodista.
Hi col·laboren: Celler Marquès d’Alella, Can Manyé i Biblioteca Ferrer i Guàrdia.
Presentació: A càrrec de Montserrat Serra
Per saber-ne més: TÍTOL MATERIAL COMPLEMENTARI